planta baixa

Aquesta proposta consisteix en un conjunt de representacions de la vegetació de la ciutat. Diverses variables, com places, jardins, parcs, balcons, flora espontània, etc., són descrites a través de textos, dibuixos i imatges.

Es pot suposar que la qüestió de la zonificació urbana és el nucli temàtic del projecte, concretament el dels anomenats espais lliures, zones verdes o amb altres noms, segons quin sigui l’àmbit des del qual són referits. En un altre nivell, el projecte es nodreix d’idees relacionades amb el paisatge, que observen l’entorn tot contrastant espais funcionals amb espais improductius (terrenys no intervinguts) i oposant el desenvolupament biològic amb l’econòmic.

Dos conceptes extrets de la norma urbanística, el de zona verda i el d’espai lliure, permeten definir el sentit de la proposta.

Els dibuixos de l’exposició han estat fets a partir de fotografies. Dibuixar l’entorn també vol dir traduir i interpretar, fet que suposa un grau de càrrega subjectiva. Aquesta subjectivitat també és implícita quan ens referim al paisatge, ben diferent, en el sentit semàntic, del terme territori. Un territori al·ludeix essencialment a una extensió, a uns límits, a un terreny concret. El paisatge, en canvi, existeix només per mitjà d’un procés conscient que comença després d’observar un territori. Així doncs, com el paisatge, l’entorn és sempre també el d’algú o d’un grup que
La zona verda com a espai funcional integrat dins del continu urbà.
L’espai lliure, un espai al marge dels edificis i els vials, que també pot ser un espai de socialització o, tal vegada, que se separa de la instrumentalització de determinats terrenys urbans…

Tot i això, aquest projecte també s’implica en una altra lectura d’aquests termes propis de l’urbanisme, una lectura més política. D’aquesta manera, es vol indicar que aquests espais, zones o terrenys poden ser igualment funcionals i productius de maneres diferents de com ho són ara. Tot i que també, ben al contrari, poden deixar-se erms. Un terreny erm es converteix en possibilitat política en el sentit que contraposa el creixement econòmic al biològic. L’erm és un terreny que es reinventa ell mateix sense l’acció humana.

Pel que fa al títol de l’exposició, Terreny guanyat, ha estat concebut atorgant-li un doble sentit. El primer és el que té quan es parla per exemple d’un terreny convertit en parc enjardinat. El terreny guanyat del parc suposa guanys en diverses direccions: pràctics (ús públic), de propaganda, genera imatge, beneficis econòmics... Tanmateix, a la inversa, un terreny guanyat pot ser el de l’erm, un espai improductiu, sense programar, que aspira a ser alguna cosa. Un territori que està immers en un procés que no es pot parar, que s’adapta al medi, sempre que no tingui lloc una intervenció estricta.
Així doncs, el terreny guanyat ho és una mica per l’assalt de la vida. És un espai que al·ludeix a utopies, però que la seva pròpia existència, real, el sostreu del món utòpic.
s’identifica per una mirada més o menys comuna amb allò que els envolta.
Penso que aquesta presència es fa palesa a l’hora de representar, a través del dibuix, aquests paisatges prèviament fotografiats. Si bé és cert que una fotografia també connota gairebé sempre algú que emmarca, que selecciona o que composa els elements de la imatge, la subjectivitat i també el poder simbòlic de la fotografia són dissolts en la profusió que ha assolit el mitjà en si.

Aquestes fotografies re/dibuixades s’han obtingut a partir de diversos canals: premsa gràfica, Internet i, en alguns casos, s’han hagut de realitzar in situ. L’objectiu és descriure l’entorn proper, en referència al món vegetal urbà i les relacions que hi establim.
Els dibuixos de Terreny guanyat són una al·lusió al dubte, a la imprecisió i també a la possibilitat de paisatges que existeixen en absència nostra.