tercera planta

La gran aspiració humana sens dubte es resumeix en una sola paraula: felicitat. Totes les accions que duem a terme en la nostra vida contenen intrínsecament la voluntat de ser feliç. Però ser feliç no és tan fàcil perquè només podem assolir aquesta meta a través del plaer. I el plaer és enganyós. Molt enganyós. El plaer ens diu: aconsegueix això i seràs feliç de seguida. Ho creiem i ens esforcem per adquirir l'objecte en qüestió. Si no l'obtenim, o no n'obtenim suficient, patim. Si l'obtenim, el plaer ens proposa immediatament un altre i ni tan sols ens adonem que hem sigut burlats. Aquesta instal·lació gravita al voltant del concepte del plaer com a camí vers la felicitat i com d'enganyós pot ser aquest. El visitant entra en una sala buida i l'únic element amb que es troba és una placa d'or amb la següent frase gravada: No està aquí. Llegir aquest missatge genera automàticament la següent pregunta: què és el que havia aquí? I en aquest pregunta està la clau. S'ha generat una necessitat en el visitant que abans d'entrar a la sala no tenia i que ara sí té. Però l'absurd radica en que no hi ha manera de saber què hi havia allí i per tant es genera una expectativa frustrada. Aquesta expectativa frustrada (plaer per assolir un objectiu com per exemple conèixer a què fa referència la placa? és el motor que ens mou vers la felicitat. En cada una de les parets de la sala s'hi mostren tres imatges un plaer frustrant en cada una d'elles i un text sobre el plaer vist des de tres punts de vista diferents