planta baixa

Tots som paisatge i en cadascú de nosaltres hi ha un paisatge, com si d’un element de la personalitat es tractés, d’aquí “Altres animals” (2010).

“Altres animals” és una sèrie de collages en fotografia i cartolines de color que representen persones però que a la vegada no són persones perquè només en tenen la roba, cap línia defineix el cos. Aquests personatges es troben en situacions quotidianes: fent cua, passejant, asseguts llegint, etc.

La “Decadència d’altres animals” (2011) consisteix en dues peces que, podríem dir, continuen la sèrie anterior perquè gràficament i iconogràfica es repeteixen els personatges –aquells que en lloc de cap tenen un element que podria formar part d’un paisatge concret. En aquest cas, però, el cos un evidencia l’espècie humana.

Aquí la voluntat narrativa és més important. S’hi expliquen, mitjançant el dibuix, dues històries, una per cada peça, que formen part d’una mateixa realitat.

La presencia del color i de la fotografia, més lluent i popular, es substitueix en aquest cas per un suport negre que, juntament amb l’absència de color, n’evidencia una altra lectura, unes altres connotacions.

L’afany d’experimentació i de recerca em porta a fer ús d’un procediment que ja havia fet anar anteriorment però en altres contextos: el cosit. En aquesta ocasió, però s’aprofiten els forats que fa l’agulla per introduït la llum, una llum que no és gratuïta en un espai  com l’edifici de la Facultat de Ciències de l’Educació i que, a més, implica també un concepte determinat.

El muntatge final no es prou adient, però, ja que aquest darrer aspecte –el cosit- passa gairebé desapercebut. Caldria un augment de llum exterior per tal de fer més evident el procediment.

Les paraules “altres animals” les ha manllevat d’un llibre del naturalista britànic Gerald Durrell.