planta baixa
Les millors paraules són flors del marge, 2010
Anselm Ros
Tècnica: Dibuix
Les millors paraules són les que mai no es diuen, perquè no volen anar lluny, volen
ser.
Les millors paraules no exigeixen la bellesa, per no provocar
compassió.
Les millors paraules no saben de mar. Amb el seu blau ja n'hi ha
prou.
Les millors paraules lliguen poesia amb
mort.
Les millors paraules s'ajoquen soles, com la llebre als erms. I com les soledats infinites,
les flors de marge. I com les flors de marge,
tot.
Les seves obres sempre tendeixen a la simplicitat. El seu procés és partir d’una idea i anar traient coses, fins que s’arriba a punt en què no és possible ja eliminar res més. És el punt en què amb poc es diu molt. També aconsegueix, mitjançant tècniques molt senzilles, clares i directes una despersonalització de l’obra, com si semblés originada espontàniament, sense la participació de l’artista, com si ell no hagués fet res.
Sempre ha pensat que els egos dels artistes fan més nosa que servei en les obres.
Anselm Ros està influenciat per la poesia, el llenguatge escrit. La seva concreció metafòrica, explicar molt amb una paraula. El tema de les flors de marge fa referència al fet que les millors coses sempre estan amagades del centre d’atenció. Per discretes i senzilles guanyen bellesa.